La teoria va ser formulada per B.F.Skinner ( http://www.bfskinner.org/home.html) en els anys 50 amb la publicació de les seves obres La ciència de l'aprenentatge i l'art de l'ensenyament i Màquines d'ensenyament. Skinner formula propostes de base conductista aplicables a situacions d'aprenentatge. Parteix dels estudis psicològics d'Ivan Pavlov sobre condicionament i dels treballs de Thorndike sobre el reforç.
Watson va ampliar la teoria de Pavlov (http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-30/RC-30.htm) sobre estímuls i respostes. La seva premissa és que les conclusions sobre el desenvolupament humà deuen basar-se en observacions de la conducta manifesta. Les associacions ben apreses entre estímuls externs i respostes observables (els hàbits) són els ciments del desenvolupament humà. La seva teoria diu que el nen no té tendències innates i el que arriba a ser depèn dels seus ambients de criança. El desenvolupament és un procés continu de canvi cultural moldejat per l'ambient únic de la persona i pot diferir d'una persona a una altra.
Segons Skinner, l'aprenentatge operant és una forma d'aprenentatge en la qual augmenta o disminueix la probabilitat d'ocurrència de certs actes voluntaris que depenen de les conseqüències que es produeixen. És un tipus d'aprenentatge que es dóna en animals i humans ja que tots repeteixen actes que condueixen a resultats favorables i reprimeixen els que produeixen resultats desfavorables. L'element reforçador és qualsevol conseqüència d'un acte que incrementi la probabilitat que es repeteixi. L'estímul aversiu és qualsevol conseqüència d'un acte que suprimeix aquell acte i/o disminueix la probabilitat que es repeteixi.
La teoria conductista explica l'aprenentatge segons unes lleis comuns a tots els individus: el condicionament operant, l'assaig i error amb reforços i repetició, l'associacionisme i l'ensenyament programat. El centre d'interès està en els hàbits d'estudi. A partir de la teoria de l'aprenentatge es van concretar els objectius en funció de l'aprenentatge, la indiividualització de la instrucció, la utilització dels medis i el control del sistema transmissor entre professor i alumne. L'aprenentatge d'un coneixement complex es produeix per associació a partir d'unitats més senzilles que han de ser el més pràctiques possibles.
Skinner. Pavlov .
Objectius educatius que es planteja.
"Desde la posición conductista, la tecnología de la enseñanza es considerada como la aplicación en el aula de una tecnología que pretende la planificación psicológica del medio, basada en las leyes científicas que rigen el comportamiento, con unos modelos de conducta planificados y que a priori se consideran deseables" (CABERO, 1991).
L'objectiu principal és la instauració de comportaments nous socialment acceptables. El procés de coneixement consisteix en l'adquisició d'actituds en la perspectiva de l'acomodació o l'adaptació als requerimetns socials establerts.
L'ensenyament preconitza els mecanismes que l'expliquen es basen en la imitació, la identificació, el condicionament i el reforçament.
Altres objectius són:
Fer una planificació de l'ensenyament com un intent de treballar de manera científica i sistemàtica, d'analitzar el que fem i d'intentar optimitzar les tasques del docent.
Cal estudiar els processos que segueixen els alumnes per aprendre, dissenyar les investigacions, i analitzar els resultats dels programes aplicats a un grup d'alumnes. Les conclusions dels estudis han d'ajudar a conèixer més sobre com aprenen els alumnes i a millorar els productes d'ensenyament.
Quadre que mostra l'enfocament i mètodes per a l'ensenyament en el marc de la teoria conductista.
Rol de l'estudiant.
L'alumne es vist com receptor passiu que reflecteix els patrons ambientals. El conductisme explica com a un determinat estímul se li pot associar una determinada resposta i d'aquesta manera anar conformant la conducta de l'aprenent amb les lleis de contiguïtat, de l'efecte, de la repetició freqüent i dels reforços
Rol del docent.
El docent ha d'utilitzar els reforços, planificar l'ensenyament i respectar el ritme individual d'aprenentatge dels alumnes. El docent ha de concretar les metes de l'ensenyament en un conjunt d'objectius que descriguin conductes observables i avaluables, el fraccionament de la informació a transmetre i la seva ordenació i seqüenciació. El docent ha de deixar constància de les trajectòries seguides pels alumnes en els seus aprenentatges.
És un tècnic i la seva tarea es basa en la concepció tecnocràtica del currículum, basat en la disciplina, els objectius mesurables, els hàbits de treball, el control conductual i els mitjans per a la producció dels aprenentatges en els alumnes.
El seu rol és:
Diagnosticar les necessitats instruccionals.
Dissenyar i crear condicions per a la instrucció.
Mantenir i conduir la instrucció.
Fer ús de les tècniques d'avaluació.
Interacció entre els estudiants.
El docent s'ha d'esforçar en modificar les conductes dels seus alumnes en el sentit desitjat, proporcionant-los els estímuls adequats. El docent s'ha de concentrar més en la conducta de l'alumne que en la pròpia.
El docent ha de proporcionar unes condicions o contingències de reforç per a què els estudiants aprenguin. Ell ensenya el programa, aplica la tecnologia de l'ensenyament i els alumnes que hagin après més seran els que hagin modificat la seva conducta reaccionant als estímuls proporcionats.
Relació docent-alumnes.
Com que la pedagogia conductista es centra en la tecnificació de l'ensenyament amb el propòsit de moldejar la conducta técnico-productiva i optimitzar l'ensenyament de transmissió, la relació docent-alumnes es desenvolupa en un entorn de caràcter ambientalista. L'aprenentage i la conducta son iniciats i controlats per l'ambient. L'alumne té un caràcter passiu: només emet respostes a partir de les contingències ambientals.
Criteris i instruments d'avaluació.
El model conductista està caracteritzat pel fet de fragmentar la matèria en unitats, presentar-les de forma homogènia amb exercicis que reforcen l'explicació i que es poden repetir tantes vegades com calgui. La presentació dels temes es fa de manera expositiva i lineal.
Els indicadors com a instrument d'avaluació són indicadors basats en l'orientaciópedagògica.
S'avalua als estudiants per determinar en quin punt comença la instrucció. S'avalua el comportament de l'alumne respecte a les influències de l'ambient. Aquest comportament es après per reforçament i imitació. L'aprenentatge és la causa principal de la modificació del comportament. El docent ha de propiciar un ambient apropiat per al reforç de la conducta. El control sistemàtic de la conducta esdevé avaluació apriori del grup d'aprenentatge dels estudiants, on cada contingut es tradueix en normes de comportament.
2. PARADIGMA CONDUCTISTA
Característiques diferencials de la teoria.
La teoria va ser formulada per B.F.Skinner ( http://www.bfskinner.org/home.html) en els anys 50 amb la publicació de les seves obres La ciència de l'aprenentatge i l'art de l'ensenyament i Màquines d'ensenyament. Skinner formula propostes de base conductista aplicables a situacions d'aprenentatge. Parteix dels estudis psicològics d'Ivan Pavlov sobre condicionament i dels treballs de Thorndike sobre el reforç.
Watson va ampliar la teoria de Pavlov (http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-30/RC-30.htm) sobre estímuls i respostes. La seva premissa és que les conclusions sobre el desenvolupament humà deuen basar-se en observacions de la conducta manifesta. Les associacions ben apreses entre estímuls externs i respostes observables (els hàbits) són els ciments del desenvolupament humà. La seva teoria diu que el nen no té tendències innates i el que arriba a ser depèn dels seus ambients de criança. El desenvolupament és un procés continu de canvi cultural moldejat per l'ambient únic de la persona i pot diferir d'una persona a una altra.
Segons Skinner, l'aprenentatge operant és una forma d'aprenentatge en la qual augmenta o disminueix la probabilitat d'ocurrència de certs actes voluntaris que depenen de les conseqüències que es produeixen. És un tipus d'aprenentatge que es dóna en animals i humans ja que tots repeteixen actes que condueixen a resultats favorables i reprimeixen els que produeixen resultats desfavorables. L'element reforçador és qualsevol conseqüència d'un acte que incrementi la probabilitat que es repeteixi. L'estímul aversiu és qualsevol conseqüència d'un acte que suprimeix aquell acte i/o disminueix la probabilitat que es repeteixi.
La teoria conductista explica l'aprenentatge segons unes lleis comuns a tots els individus: el condicionament operant, l'assaig i error amb reforços i repetició, l'associacionisme i l'ensenyament programat. El centre d'interès està en els hàbits d'estudi. A partir de la teoria de l'aprenentatge es van concretar els objectius en funció de l'aprenentatge, la indiividualització de la instrucció, la utilització dels medis i el control del sistema transmissor entre professor i alumne. L'aprenentatge d'un coneixement complex es produeix per associació a partir d'unitats més senzilles que han de ser el més pràctiques possibles.
Skinner. Pavlov .
Objectius educatius que es planteja.
"Desde la posición conductista, la tecnología de la enseñanza es considerada como la aplicación en el aula de una tecnología que pretende la planificación psicológica del medio, basada en las leyes científicas que rigen el comportamiento, con unos modelos de conducta planificados y que a priori se consideran deseables" (CABERO, 1991).
L'objectiu principal és la instauració de comportaments nous socialment acceptables. El procés de coneixement consisteix en l'adquisició d'actituds en la perspectiva de l'acomodació o l'adaptació als requerimetns socials establerts.
L'ensenyament preconitza els mecanismes que l'expliquen es basen en la imitació, la identificació, el condicionament i el reforçament.
Altres objectius són:
Quadre que mostra l'enfocament i mètodes per a l'ensenyament en el marc de la teoria conductista.
Rol de l'estudiant.
L'alumne es vist com receptor passiu que reflecteix els patrons ambientals. El conductisme explica com a un determinat estímul se li pot associar una determinada resposta i d'aquesta manera anar conformant la conducta de l'aprenent amb les lleis de contiguïtat, de l'efecte, de la repetició freqüent i dels reforços
Rol del docent.
El docent ha d'utilitzar els reforços, planificar l'ensenyament i respectar el ritme individual d'aprenentatge dels alumnes. El docent ha de concretar les metes de l'ensenyament en un conjunt d'objectius que descriguin conductes observables i avaluables, el fraccionament de la informació a transmetre i la seva ordenació i seqüenciació. El docent ha de deixar constància de les trajectòries seguides pels alumnes en els seus aprenentatges.
És un tècnic i la seva tarea es basa en la concepció tecnocràtica del currículum, basat en la disciplina, els objectius mesurables, els hàbits de treball, el control conductual i els mitjans per a la producció dels aprenentatges en els alumnes.
El seu rol és:
Interacció entre els estudiants.
El docent s'ha d'esforçar en modificar les conductes dels seus alumnes en el sentit desitjat, proporcionant-los els estímuls adequats. El docent s'ha de concentrar més en la conducta de l'alumne que en la pròpia.
El docent ha de proporcionar unes condicions o contingències de reforç per a què els estudiants aprenguin. Ell ensenya el programa, aplica la tecnologia de l'ensenyament i els alumnes que hagin après més seran els que hagin modificat la seva conducta reaccionant als estímuls proporcionats.
Relació docent-alumnes.
Com que la pedagogia conductista es centra en la tecnificació de l'ensenyament amb el propòsit de moldejar la conducta técnico-productiva i optimitzar l'ensenyament de transmissió, la relació docent-alumnes es desenvolupa en un entorn de caràcter ambientalista. L'aprenentage i la conducta son iniciats i controlats per l'ambient. L'alumne té un caràcter passiu: només emet respostes a partir de les contingències ambientals.
Criteris i instruments d'avaluació.
El model conductista està caracteritzat pel fet de fragmentar la matèria en unitats, presentar-les de forma homogènia amb exercicis que reforcen l'explicació i que es poden repetir tantes vegades com calgui. La presentació dels temes es fa de manera expositiva i lineal.
Els indicadors com a instrument d'avaluació són indicadors basats en l'orientació pedagògica.
S'avalua als estudiants per determinar en quin punt comença la instrucció. S'avalua el comportament de l'alumne respecte a les influències de l'ambient. Aquest comportament es après per reforçament i imitació. L'aprenentatge és la causa principal de la modificació del comportament. El docent ha de propiciar un ambient apropiat per al reforç de la conducta. El control sistemàtic de la conducta esdevé avaluació apriori del grup d'aprenentatge dels estudiants, on cada contingut es tradueix en normes de comportament.